18 de setembre de 2017

Diada Nacional de Catalunya 2017


Un any més la diada ha estat espectacular. Alegria, colors, música, castellers... l'emoció es podia palpar.

Us sona l'anunci d'Aquarius? el dels "postjuicios" [https://www.youtube.com/watch?v=p7x9yTR6kO8] crec que molts españols (amb ñ) se sentirien sorprenentment alleugerits si vinguessin a gaudir d'una diada amb nosaltres. Veurien que la cosa no va de imposar sinó d'opinar i que aquí tothom és ben rebut.



28 d’agost de 2017

La plaça Catalunya ja és la de sempre

Aquest diumenge hi havia convocatòria d'Urban sketchers a la plaça Catalunya sota el lema #notincpordibuixoalcarrer

No li he trobat mai cap encant especial a la plaça Catalunya, però el post-atemptat està sent tan llarg que m'alegra que almenys la plaça torni a ser la que era.






A la tarda fins i tot vaig recuperar els acrílics que tenia més que oblidats i em vaig atrevir amb aquesta parella de ganàpies fent-se selfies amb els coloms.

[Selfie amb colom - 17,5x17,5 cm Acrílic sobre cartró] 

Espero que en breu la Rambla també torni a ser la que vaig dibuixar en el llibre [http://www.sketchguides.com/La_Rambla.html]


25 d’agost de 2017

Una mica de Cerdanya

[La Tosa des de Saneja]

[Tots busquen gerds i jo busco un dibuix però es mouen tant que al final tot queda en quatre ratlles] 

[Pujant al pic de Coma d'or (2826m) ens prenem un merescut descans per queixalar el fuet. Jo aprofito per dibuixar però el color deixo per un altra estona, la companyia té paciència però no tanta]
 
[Em pregunten "que dibuixes?" i jo dic "res, res, una planteta..." i així no em fugen els models. És clar que al final no cola i tots volen veure com han quedat.]

[Refugi de Besines (2104m) - les tardes als refugis són llarguíssimes, aquí és quan t'adones com dóna de sí el temps quan no hi ha ni tele, ni cobertura, ni wi-fi!]


1 d’agost de 2017

Finlàndia

El temps corre estrany quan estàs de vacances, oi? Lent i ràpid alhora. Els dies són llargs i, al final, no fas ni la meitat de les coses que havies pensat! 

Amb la quantitat de dies que hem estat per latituds finlandeses i, a sobre, amb el sol de mitjanit, ara veig que només he tornat amb 9 dibuixos...  

[Esperant el vaixell que ens torna a Helsinki després d'una excursió per unes illes de nom impronunciable.]

[Ja dins el vaixell busquem llocs per sopar però sembla impossible trobar res obert i a menys de 25€ el plat!]

[Tastem les especialitats locals a Porvoo, un poble pintoresc]

[Lloguem una barca per anar a pescar amb cullereta, però hem d'aprendre com funciona el motor...]

[... la pesca no es gaire productiva però ens passem bona part del dia navegant]

[fins i tot tenim temps de fer una becaina!]

[Aquest castell sobre una roca és totalment inexpugnable, sobretot per les gavines tan poc amigables que el custodien]

[ Un petit detall dels boscos que cobreixen kilòmetres i kilòmetres...]

[Pel camí m'he trobat una branca socarrimada i he aprofitat per fer pràctiques de carbonet. ]
[Aeroport de Ivalo i fi del viatge.]


28 de juny de 2017

Sardanes


[Festa Major del barri de Sant Narcís de Girona]

Tirades, curts, llargs... per mi és un misteri! Els homes grans són els que més dominen el tema. Ho deixo pels que en saben i els dibuixo.


29 de maig de 2017

La plaça dibuixa

Feia dies que no dibuixava a ciutat. I es que amb aquestes calors s'està millor a la muntanya, però aquest cop tenia una bona excusa, la fundació Setba organitzava per tercer any consecutiu l'esdeveniment "La plaça dibuixa", és una bona oportunitat per veure un lloc tan transitat des d'un altre punt de vista.

[La plaça Reial des de d'un terrat]

[El bar Ambos Mundos]

[...i l'hora de dinar...]

26 de maig de 2017

Excursió pels llacs de les Bulloses

La zona de les Bulloses, al Capcir (Catalunya nord), es el clàssic punt partida per anar a fer el Carlit, però com que el Carlit ja el tenim fet, hem estirat les cames pels 12 llacs que té a la seva falda amb l'excusa de dibuixar una mica. Una sortida tranquil·la molt recomanable.

[Estany de Dugues amb el Puig Peric al fons]


15 de maig de 2017

Riu Brugent

El riu Brugent és ple de racons per descobrir, hi podeu accedir des de Riba, el Pinetell o Farena (Alt Camp). I si hi aneu amb intenció de dibuixar prepareu-vos per un super-repte: dibuixar l'aigua. És com intentar dibuixar la llum i la foscor en moviment i tot alhora. Sort!

Hem sortit des del Pinetell i ens hem pres un primer descans (poc merescut però molt bonic) a la roca del lloro.  

[Vistes sobre el riu Brugent des de la roca del Lloro]

I tot seguit ja ens hem endinsat en la conca de riu per anar trobant tolls idíl·lics i runes de molins fariners i paperers que varen quedar destruïts pels aiguats del 1994. 


[Toll del Menir - Riu Brugent]


[Dibuixant des de una passarel·la que creua el riu mentre ens mengem una poma a l'ombreta]

Com podeu comprovar el que m'ha tret de l'enredo per dibuixar l'aigua ha estat un bolígraf blanc amb el que he pogut fer llums sobre el color i donar sensació de moviment. 

Ressenyes que us poden interessar:





9 de maig de 2017

Rematant l'hivern

Ja tenim el cap en les vacances d'estiu i l'hivern sembla que ja és història, però el massís de la Maladeta es resisteix a la pujada de temperatures igual que nosaltres ens resistim a guardar esquís i treure el banyador. Potser serà la última esquiada de la temporada... o potser no, però per si de cas gaudim cada moment pujant el pic d'Alba.


[Pic d'Alba 3107m]

[moment de descans = moment de retrats]

A muntanya el temps és or, no vull dir que haguem d'anar amb presses, però no ens podem despistar. Tenint en compte això i que cal carregar molt de material a la motxilla, opto per endur-me només el bolígraf i el petit quadern A6, el color pel poso a la tarda, de memòria, després d'una dutxa reconfortant.


19 d’abril de 2017

La feina d'un mes en 3 segons

El roser del meu balcó m'ha regalat una rosa just a temps per Sant Jordi. Va començar a treure el cap ara farà un mes i em va fer gràcia fer una cosa que em rondava per cap feia temps: un "time lapse" dibuixat.

No ha estat fàcil, però aquí el teniu, 11 dibuixos convertits en un sospir per poder veure el que no veiem a temps real.


Vist amb més calma seria una evolució tal com aquesta.



I ara ja fa uns dies que està ben esbatanada i fa una flaira impressionant, llàstima que això no es pugui sentir a través del blog.



Bon Sant Jordi!!